ARTICLE 2 COMENTAT: CATALÀ 2n BATCHILLERAT

ARTICLE 2:
Estic mirant els resultats electorals i, la veritat, això és un embolic. Per això proposo que les jornades de reflexió es facin els dilluns, l'endemà de les eleccions. Això de fer-ho el dia abans, els dissabtes, potser ja ha quedat vell. I més si ens passem el dissabte sumant albergínies, maduixes i taronges que venien d'un sondeig andorrà. Crec que ningú ha aconseguit el que volia, excepte Ada Colau, la dona amb un instint polític que fa tremolar l'establishment català, i que ha aconseguit -juntament amb la valentia de Pablo Iglesias- que més de cinc milions d'espanyols votin a favor del dret a decidir dels catalans. Per als que pensaven que el millor era seguir amb un PP governant a plaer, la caiguda ha sigut impressionant. Encara que és evident que és l'únic partit que ha guanyat les eleccions. Per als que pensaven que el PSOE tenia una oportunitat d'or per guanyar després de la corrupció i les retallades del PP, doncs tampoc. Encara que hauria pogut ser pitjor, és clar. Per als que pensaven que Podem consumaria la seva remuntada i superaria el PSOE, tampoc va ser així. Encara que s'ha de reconèixer que els seus resultats són espectaculars tenint en compte que és un partit que fa quatre dies ni existia. I per als que pensaven que Ciutadans substituiria Rajoy, doncs res de res. Encara que també es pot admetre que els seus resultats són més que dignes considerant que ha sigut un altre debutant en unes eleccions generals. Per tant, resulta que no ha passat res del que aquests quatre primers classificats pretenien obtenir. Amb l'aparició dels emergents, Podem i Ciutadans, ara hem de seguir reflexionant. ¿Com s'encaixa tot això perquè hi hagi un Govern? Doncs la cosa pinta difícil. Que ens ho preguntin als catalans, que tenim experiència en aquest tipus de galimaties. A veure si al final resultarà que és tan ingovernable Catalunya com Espanya. ¿Que potser és que ens assemblem?
Tothom diu que ha arribat l'hora dels pactes. ¿De quins pactes parlem? ¿El PP pactarà amb el PSOE després de dir-se a la cara indecent (Sánchez a Rajoy) i roí (Rajoy a Sánchez)? En lloc de «a casa teva o a la meva», això és «a la teva cara o a la meva». Tampoc sembla viable que el PSOE pacti amb Podem. ¿O és que Sánchez acceptarà el referèndum que reclamava Iglesias per a Catalunya? No ho crec. I si a mi em surten bé els comptes, jo no veig que puguin fer-se més pactes a dos, amb dos partits, em refereixo. La resta d'acords -a tres, a quatre o més- també serien contra natura. O sigui, en contra de les promeses electorals. Bé, sempre queda la possibilitat que els partits s'abaixin els pantalons (no seria la primera vegada que veiem les seves vergonyes). O que es convoquin noves eleccions. O fins i tot que visquem sense Govern. A Bèlgica va passar durant més de 500 dies, i el millor de tot és que ¡va baixar l'atur! Això m'agrada. Seguiré reflexionant.


COMENTARI: El tema de l'article és fer un comentari sobre les eleccions generals. Primer, parla sobre els resultats que s'esperaven i els resultats que realment s'han obtingut i ha demostrat que molt no són els esperats. Després, parla sobre que potser Espanya i Catalunya no són tan diferents ja que cap dels dos te governant encara. I, finalment, parla sobre els diferents pactes que s'haurien de fer per a que tant Espanya com Catalunya puguin tenir un governant.