ARTICLE 2:
Estic mirant els resultats electorals i, la veritat, això és un embolic. Per això proposo que les jornades de reflexió es facin els dilluns, l'endemà de les eleccions. Això de fer-ho el dia abans, els dissabtes, potser ja ha quedat vell. I més si ens passem el dissabte sumant albergínies, maduixes i taronges que venien d'un sondeig andorrà. Crec que ningú ha aconseguit el que volia, excepte Ada Colau, la dona amb un instint polític que fa tremolar l'establishment català, i que ha aconseguit -juntament amb la valentia de Pablo Iglesias- que més de cinc milions d'espanyols votin a favor del dret a decidir dels catalans. Per als que pensaven que el millor era seguir amb un PP governant a plaer, la caiguda ha sigut impressionant. Encara que és evident que és l'únic partit que ha guanyat les eleccions. Per als que pensaven que el PSOE tenia una oportunitat d'or per guanyar després de la corrupció i les retallades del PP, doncs tampoc. Encara que hauria pogut ser pitjor, és clar. Per als que pensaven que Podem consumaria la seva remuntada i superaria el PSOE, tampoc va ser així. Encara que s'ha de reconèixer que els seus resultats són espectaculars tenint en compte que és un partit que fa quatre dies ni existia. I per als que pensaven que Ciutadans substituiria Rajoy, doncs res de res. Encara que també es pot admetre que els seus resultats són més que dignes considerant que ha sigut un altre debutant en unes eleccions generals. Per tant, resulta que no ha passat res del que aquests quatre primers classificats pretenien obtenir. Amb l'aparició dels emergents, Podem i Ciutadans, ara hem de seguir reflexionant. ¿Com s'encaixa tot això perquè hi hagi un Govern? Doncs la cosa pinta difícil. Que ens ho preguntin als catalans, que tenim experiència en aquest tipus de galimaties. A veure si al final resultarà que és tan ingovernable Catalunya com Espanya. ¿Que potser és que ens assemblem?
Tothom diu que ha arribat l'hora dels pactes. ¿De quins pactes parlem? ¿El PP pactarà amb el PSOE després de dir-se a la cara indecent (Sánchez a Rajoy) i roí (Rajoy a Sánchez)? En lloc de «a casa teva o a la meva», això és «a la teva cara o a la meva». Tampoc sembla viable que el PSOE pacti amb Podem. ¿O és que Sánchez acceptarà el referèndum que reclamava Iglesias per a Catalunya? No ho crec. I si a mi em surten bé els comptes, jo no veig que puguin fer-se més pactes a dos, amb dos partits, em refereixo. La resta d'acords -a tres, a quatre o més- també serien contra natura. O sigui, en contra de les promeses electorals. Bé, sempre queda la possibilitat que els partits s'abaixin els pantalons (no seria la primera vegada que veiem les seves vergonyes). O que es convoquin noves eleccions. O fins i tot que visquem sense Govern. A Bèlgica va passar durant més de 500 dies, i el millor de tot és que ¡va baixar l'atur! Això m'agrada. Seguiré reflexionant.
COMENTARI: El tema de l'article és fer un comentari sobre les eleccions generals. Primer, parla sobre els resultats que s'esperaven i els resultats que realment s'han obtingut i ha demostrat que molt no són els esperats. Després, parla sobre que potser Espanya i Catalunya no són tan diferents ja que cap dels dos te governant encara. I, finalment, parla sobre els diferents pactes que s'haurien de fer per a que tant Espanya com Catalunya puguin tenir un governant.
01 de febrer, 2016
ARTICLE 1 COMENTAT: CATALÀ 2n BATCHILLERAT
ARTICLE 1: A uns cent metres de qualsevol hospital s'aixeca una espècie d'estàtua a l'estil de Roy Lichtenstein en què diu que a partir d'aquell lloc ja no es pot fumar. Es tracta d'un tòtem al costat del qual se solen trobar els ciutadans avorrits. Ells no són pacients, però comencen a impacientar-se. Fa temps que van a aquest establiment que encara és públic però que acaba a poc a poc amb el seu públic. Al voltant de l'escultura d'un cigarret enorme coincideixen totes les converses del dia. Diu la cançó que el fum cega els teus ulls, però en realitat el fum provoca estranyes i fecundes converses.
Ahir, al costat de la petita foguera del tabac proscrit, tres homes i una dona parlaven sobre el temps d'espera que els corresponia als seus parents per arribar al paradís terrenal d'un llit. Es queixaven de les demores, però també dels silencis que els tenallaven. Un d'ells, potser el més alarmista, es despatxava entre la fumera per l'aparició a la televisió d'un personatge que alertava la ciutadania que les drogues, el tabac i també l'alcohol eren molt dolents. «Jo ja sé que el vi conté alcohol, però no cal que ens facin creure que una ampolla de vi equival a tres o quatre cubates». A prop de la ciutat, a les vinyes verdes del Penedès, també solen queixar-se d'aquesta identificació malèvola entre la bondat del vi i la perversió viciosa de l'alcohol. En això tots els fumadors es posen ràpidament d'acord.
Arriba un cinquè personatge. Parla d'un familiar que fa dues hores que està esperant que algú l'atengui. S'uneix a la conversa i afegeix una mica de llenya al foc. «He vist per la televisió que a Catalunya una de cada dues persones pateix sobrepès». L'home es toca la panxa com afirmant que el sobrepès es té però no es pateix. El cor dels fumadors aixequen la veu, no en va estan molt lluny de l'entrada de l'hospital i ho poden fer. «Estic fart que em diguin el que hem de fer i el que no hem de fer», exclama un rebel amb causa. «Ho diuen pel nostre propi bé», afegeix la dona mentre encén el seu segon cigarret. Un antic afiliat al Partit Popular recorda la figura d'Aznar en el moment de preguntar-se: «A veure, ¿qui s'atreveix a dir les copes que he de beure i les que no?». Estem en plena eufòria salutífera i les autoritats s'entesten a dir si s'ha de menjar sa, com si algú fos un gurmet del que és insà. I insisteixen en la necessitat de fer una dieta oficial que ens salvi de les pèrfides dietes espontànies. Finalment, el nouvingut, fart de tantes hores o potser dies d'espera diu: «¿Com s'atreveixen a aconsellar- nos una vida saludable si ells mateixos es dediquen insistentment a tancar plantes hospitalàries i a deixar-nos sense possibilitat de llit?». Sense cap mena de dubte els consells d'avui semblen una contradicció amb l'acció de govern. De la mateixa manera que els recaptadors d'impostos com Montoro consideren que és perfectament lícit guardar els estalvis en una sicav estrangera per estalviar-se la tributació de les seves pensions.
Així és la vida del pacient impacient. Se'ls commina a la responsabilitat mentre assisteixen a la irresponsabilitat dels seus dirigents als quals ells mateixos han votat. Serem grassos, però almenys no haurem de demanar permís per ser-ho.
COMENTARI: l'article tracta sobre les coses males que té el tabac.
Primer ens fa una introducció i ens diu que en els hospitals no es pot fumar, pero que la gent s'acumula a la porta dels hospitals mentre fumen per parlar sobre les coses de la vida. Els temes dels que parlen són també relacionats amb el tabac i l'alcohol. Aixó fa pensar que la nostra vida gira entorn a les drogues ja que, mentre fumen, només son capaços de parlar sobre tabac.
Ahir, al costat de la petita foguera del tabac proscrit, tres homes i una dona parlaven sobre el temps d'espera que els corresponia als seus parents per arribar al paradís terrenal d'un llit. Es queixaven de les demores, però també dels silencis que els tenallaven. Un d'ells, potser el més alarmista, es despatxava entre la fumera per l'aparició a la televisió d'un personatge que alertava la ciutadania que les drogues, el tabac i també l'alcohol eren molt dolents. «Jo ja sé que el vi conté alcohol, però no cal que ens facin creure que una ampolla de vi equival a tres o quatre cubates». A prop de la ciutat, a les vinyes verdes del Penedès, també solen queixar-se d'aquesta identificació malèvola entre la bondat del vi i la perversió viciosa de l'alcohol. En això tots els fumadors es posen ràpidament d'acord.
Arriba un cinquè personatge. Parla d'un familiar que fa dues hores que està esperant que algú l'atengui. S'uneix a la conversa i afegeix una mica de llenya al foc. «He vist per la televisió que a Catalunya una de cada dues persones pateix sobrepès». L'home es toca la panxa com afirmant que el sobrepès es té però no es pateix. El cor dels fumadors aixequen la veu, no en va estan molt lluny de l'entrada de l'hospital i ho poden fer. «Estic fart que em diguin el que hem de fer i el que no hem de fer», exclama un rebel amb causa. «Ho diuen pel nostre propi bé», afegeix la dona mentre encén el seu segon cigarret. Un antic afiliat al Partit Popular recorda la figura d'Aznar en el moment de preguntar-se: «A veure, ¿qui s'atreveix a dir les copes que he de beure i les que no?». Estem en plena eufòria salutífera i les autoritats s'entesten a dir si s'ha de menjar sa, com si algú fos un gurmet del que és insà. I insisteixen en la necessitat de fer una dieta oficial que ens salvi de les pèrfides dietes espontànies. Finalment, el nouvingut, fart de tantes hores o potser dies d'espera diu: «¿Com s'atreveixen a aconsellar- nos una vida saludable si ells mateixos es dediquen insistentment a tancar plantes hospitalàries i a deixar-nos sense possibilitat de llit?». Sense cap mena de dubte els consells d'avui semblen una contradicció amb l'acció de govern. De la mateixa manera que els recaptadors d'impostos com Montoro consideren que és perfectament lícit guardar els estalvis en una sicav estrangera per estalviar-se la tributació de les seves pensions.
Així és la vida del pacient impacient. Se'ls commina a la responsabilitat mentre assisteixen a la irresponsabilitat dels seus dirigents als quals ells mateixos han votat. Serem grassos, però almenys no haurem de demanar permís per ser-ho.
COMENTARI: l'article tracta sobre les coses males que té el tabac.
Primer ens fa una introducció i ens diu que en els hospitals no es pot fumar, pero que la gent s'acumula a la porta dels hospitals mentre fumen per parlar sobre les coses de la vida. Els temes dels que parlen són també relacionats amb el tabac i l'alcohol. Aixó fa pensar que la nostra vida gira entorn a les drogues ja que, mentre fumen, només son capaços de parlar sobre tabac.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)